CAMINS DEL LLUÇANÈS - Senderisme
Ruta del Gorg Negre Gorg Negre

Ruta del Gorg Negre

Gorg Negre

Xarxa local de senders

Riera del Sorreigs


Apropar-se a conèixer els racons més característics del municipi més petit del Lluçanès és, sens dubte, un gran descobriment. Aquest recorregut, apte per a tots els públics tot i presentar algun pas exposat on caldrà anar amb compte, ens proposa conèixer un dels entorns més màgics i espectaculars del poble, el Gorg Negre i la Gorga Blava.

Seguint la pista direcció a Santa Cecília de Voltregà, prendrem un corriol a ma esquerra que baixa de manera pronunciada fins a la llera de la riera. Una mica abans d’arribar al llit del riu, a la dreta podem gaudir de les vistes enfilades damunt d'un espectacular salt d'aigua. Un salt d'aigua que, segons la versió més estesa recollida en la documentació recent, diu que es precipita damunt el mateix Gorg Negre, donant pas més avall a la Gorga Blava i la seva font. Reprenent el camí, arribarem just a sota un altre salt d’aigua on mor el corriol a través del qual ens hem apropat a la riera. Això serà després de passar just per sota unes recòndites  balmes que havien servit d’amagatall durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939).

En una altra versió, coneguda entre els veïns i veïnes de més edat de Sobremunt, es diu que el Gorg Negre descansa riu amunt, amagat com un pou sense fons. I diem es diu perquè entre els més savis del poble tampoc acaben de posar-se d’acord a l’hora de situar-lo. Un fet que encara dota de més màgia i misteri a l’indret.


La llegenda del Gorg Negre


Aquest espai ha generat diverses llegendes i històries relacionades amb la bruixeria i el misteri que la tradició popular recull amb diverses versions. Totes elles, però, comparteixen la llegenda de ser un gorg de profunditat inabastable on tothom que ha provat d'esbrinar-la ha fracassat. Un d'aquestes versions deia que un pagès d'una masia propera havia volgut conèixer-ne la profunditat. Per fer-ho, havia anat descargolant una llarguíssima corda amb una pedra lligada en un extrem per fer pes i que, quan la llarga corda ja s'estava acabant, es va sentir una veu com d'ultratomba que li digué: "descabdella que descabdellaràs, que al fons mai no arribaràs". L'home, esfereït i desconcertat, va deixar anar la corda i va marxar cames ajudeu-me, pensant-se que el gorg estava embruixat. A la comarca corria la veu que en els gorgs més profunds i inaccessibles s’hi reunien les bruixes per aplegar les tempestes i les pedregades que queien a la Plana de Vic.




ALTRES OPCIONS


TrackGPS