L’aprofitament dels recursos hídrics del Lluçanès ja es troba documentat en l’època medieval, tot i que la majoria d’elements que han quedat són d’època Moderna i Contemporània. Repartits als peus de les diferents rieres i recs del territori hi ha bastits nombrosos molins, la majoria dels quals daten dels segles XVII i especialment el XVIII, tot i que ampliats en diferents etapes constructives. A causa de la ubicació dels molins, sovint en llocs humits i poc assolellats, molts han caigut en desús com a habitatge i actualment molts es troben en runes i altres simplement deshabitats. Alguns però, encara conserven molts dels seus elements intactes.
El Molí de Puig-oriol, a Lluçà, encara s’utilitza per a ús cultural i turístic i, tot i que moltes peces originals s’han anat substituint, permet observar el funcionament d’un molí.
L’aplicació “Forja al carrer”, de moment dissenyada només per android però que ben aviat també estarà disponible per iphone, ha estat impulsada per l’Ajuntament d’Alpens i ha comptat amb la col·laboració voluntària de diversos veïns interessats en les noves tecnologies. A través d’aquesta interessant aplicació, es fa un repàs pel món de la forja des dels seus inicis, es descriuen les eines que es fan servir en aquest ofici i es parla d’Enric Pla i Joan Prat, “el ferrer d’Alpens”, com tothom el coneixia.
Des de l’Àrea de Desenvolupament Rural del Consorci, amb la col·laboració de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya i el Grup de Transhumància SOLC, s’han recuperat i senyalitzat quatre camins ramaders al Lluçanès: el central, el transversal, el de llevant i el de ponent. Aquests camins destaquen per la seva importància històrica en la constitució física i humana del Lluçanès, conformen una part molt important del patrimoni local. S’ha editat un fulletó per a cadascun d’aquests camins, amb mapes i informació addicional, que podreu consultar accedint a aquesta notícia.
